L’amo Antoni ve cantant
tot carregat d’alegria,
i diu a sa seva fia:
-Per mil duros no daria
lo que ara hi ha aquí davant!

Com més amunt pujareu,
més poreu atalaiar,
i, si el món vos ve a faltar,
més bon esclat pegareu.

Tres joves dins un carrer
que tenen habilitat:
una té es cos ben taiat
i s’altra camina bé
i s’altra sa cara té
de diamant esmaltat.
−¿Me voleu dir aquesta casa
ane quines parts se troba?
I sa que camina bé,
¿que deu esser rica, o pobra?