Com més amunt pujareu,
més poreu atalaiar,
i, si el món vos ve a faltar,
més bon esclat pegareu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Maria de la Salut
1249
III
Es vent que fa es teu ventai
faria moldre un molí.
Quantes paies fa fugir
cada dia de matí
d’es sostre de Deulosal!
Quan sentia ses campanes
tocar per sa meva amor,
tenia qualque dolor
i tremolor a ses cames.
Ses carns fortes tornen vanes,
ramellet de gran valor.
Horabaixa, post es sol,
plorinyava l’infantó.
No ploreu, minyonet, no,
que mumareta no ho vol.
Noninó, noninó,
una engronsadeta
’n es nin petitó.