No hi va haver cap de vivent
ni planta que no patís.
Déu mos va donar un avís,
mil vuit-cents coranta-sis,
d’unes neus amb tan mal vent.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fets meteorològics
Poble
Artà
Núm de glosa
97
Volum
III
Altres cançons relacionades
Bona amor, d’un pic d’espina
m’ha sortit un panadís;
no em ve d’una hora, quan fris
per rallar amb tu, Catalina.
Quan jo era petitó,
mu mare, qui bé em volia,
m’enviava cada dia
a escola, i aprenia
sa lletra d’un polissó.
En anar a espigolar es blat
de dins s’hort de ca s’Hereu,
al•lotes, ja pensareu
cadascú en s’enamorat.
Tradicionari de Mallorca
