No hi va haver cap de vivent
ni planta que no patís.
Déu mos va donar un avís,
mil vuit-cents coranta-sis,
d’unes neus amb tan mal vent.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fets meteorològics
Artà
97
III
Estic ausent i present
i l’amor pena no em dóna:
estic ausent de persona,
però no de pensament.
(Fragment)
-¿Quins pecats tens, filla meva? ¿quins pecats tens, filla amada?
-Com estava a l’altre món, maleïa pare i mare.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Juan i al Punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Juan, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som captador de les ànimes.
-¿Me voldries captar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren i an el cel la se’n menava.
Veu passar son fill Miquel i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, fill Miquel, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pesador de les ànimes.
-¿No em podries pesar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La Mare de Déu la pren, cap al cel la se’n menava.
Veu passar el seu fill Pere i al punt la hi presentava:
-¿No em diries, mon fill Pere, quines obres Déu t’ha dades?
-Les obres que em donà Déu: som pescador de les ànimes.
-¿Me voldries pescar aquesta que just ara és arribada?
-No pot ser, Mare de Déu, que és ànima condemnada.-
La mare de Déu la pren, més amunt la se’n pujava.
Veu passar son Fill Jesús i al punt la hi presentava.
-Xerrant tan petit, m’enutges:
si xerres fort, t’entendré.
-Que mestre Tomeu Ferrer
necessita un porquer
perque té quatre o cinc trutges.