A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Declaració, Medi rural, Passió i enamorament, Peripècia, Pluja, Relacions de parella, Valors i ideologia, Vents
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2235
Volum
I
Núm de pàgina
134
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
Si m’embarquen i no torn,
s’enyorança serà poca;
jo no planc ningú en el món.
sinó mu mare i s’al•lota.
Tradicionari de Mallorca
