Un temps, quan jo era jove,
tots volien segar amb jo,
perque portava sa flor
d’aquells que duen sa cóva.

Na Biatriu Salendrari
i Na Pixedis Xameta,
darrera una esglesieta,
encalçaven es vicari.

Quan jo poria cantar,
que en tenia, d’alegria!
I ara, de cada dia,
mon consol és de plorar
quan jo pens i torn pensar
que no tenc lo que tenia:
ja no tenc cap fii ni fia
en sa meva companyia
que lo pugui comandar.