Vós ja ho sou, agraciada;
però com altre temps, no.
Aquest canat de sabó,
la mitat de sa color
vos ha llevada, estimada.
Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, els alimenta:
per això cantaré jo,
enc que tot lo món me senta.
No temeu, amor divina.
Campau així com poreu,
i així almanco no rebreu,
de la vostra gent, renyina.