Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.
Quant sent ses xeremies,
m’he d’amagar
i fermar-me ses cames
per no ballar.
Com ve es temps de figues flors,
ella se’n va a ses figueres:
de’s mantell en fa banderes
i ara ja no en té tros.