Estimat meu preciós,
no em mireu per tan traïdora,
que ma vista s’enamora
de tot quant duis i de vós.
Nicolau, deixa anar això
de festejar N’Antonina,
que duu botonada d’or,
davantal de mussolina.
En tu voler anar a Ciutat
ja m´ho diràs, Catalina,
i es camí estarà enramat
de vellutet encarnat
i roses de color fina.