Jo us tenia en creu de Malta
per més apreciar-vós.
Cara de clavell hermós,
jo estim més un toc de vós
que cent besades d’un altre.
A Sineu patien fam
i feien jugar es sedassos,
i venien es domassos
a quatre doblers es pam.
A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!