Sa meva sogra, a poc poc,
se voldrà riure de mi:
ella m’envia a dur vi,
i de passada, a dur foc.
Matrimoniera, em deies:
-Aquest jove és bon al•lot.-
Jo he afinat a poc a poc
que es bons tenen set cloveies!
Una dona véia, véia
que tenia nou-cents anys
se va casar amb un jove
que en tenia mil i tants.