A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Burla, Cos humà, Desig, Festeig, Herbes, Joventut, Muntanya i bosc, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4109
Volum
I
Núm de pàgina
241
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
M'han dit que demà te'n vas
a muntanya, Magdalena.
Resaria una novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
