Altres cançons relacionades
Vós sou qui a mi me privau
ses meves alegrietes:
de lluny me feis manballetes,
i, com som a prop, no em mirau.
Bartomeu, a gota a gota
per tu escamparé la sang;
quan l’hauré escampada tota,
Tomeu, per tu no la planc.
Tu menes uns muls, Andreu,
magres com ara banastres:
¿tu que los dónes ses casques
com ses llesques ses madastres
a un infant que no és seu?
Tradicionari de Mallorca
