Jo me n’anava a Llubí
amb porros i xerovies;
ja vénen es darrers dies
i mos hem de devertir.

Jo me’n vaig, si tu te’n vas;
també me vui devertir,
-Llucia, espera’m aquí.
I, si m’ho fas tornar dir,
de carnal farem es fas.

S’essència de sa noblesa,
es tresor de sa bondat:
cara de clavell daurat,
vós donau més claredat
que tota una metxa encesa.