Si jo em veia a ser casada
amb lo teu cos, Bartomeu,
ja podria dir que Déu
la glòri’ en vida m’ha dada.

Noltros cinc som d’ets Olors
i hem vengut a beneir.
Mos posam, per fer més fi,
tots troques i mocadors
i un bon dogal curiós
i verga per pegar-lí.

Reparau quin dia és ’vui
que la mort no mos ne duga.
Juan, sa teva lletuga
ja no té fuia ni ui.