Diuen que “murta, amor fuita”,
jo dic que és vertadera.
He passat per sa murtera
i un brot de murta t’he duita.
En acabar aquest redol
i aquest d’aquí darrere,
sa fauç i sa nostra aiguera
ja no aniran pus p’es sol.
Me’n pren com el qui s’abriga
abans de l’ennigulada:
abans d’esser-vos-ne anada,
l’enyorança ja em castiga.