Na Jeròni’ de Son Tripes
dotze anys la vaig festejar
i amb tant de temps de xerrar
sols un pic vàrem parlar
de s’assumpto d’es casar,
i gens, gens mos va agradar,
perque havíem de comprar
un bres nou per engronsar,
i ninguns vàrem anar
darrere tales xeripes.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Campanet
1548
III
Un clavell dins un pinar,
en remui dins una olleta.
¿Qui és aquesta joveneta
qui de mi se vol burlar?
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
En Rafel de la Cameta
és més tonto que un marès:
compra ses mules a pes
a cinc cèntims de pesseta.
Quan es Verro la pesava,
ell estava retgirat
i deia an es seu veinat:
-Pesa més que no em pensava.