Un clavell dins un pinar,
en remui dins una olleta.
¿Qui és aquesta joveneta
qui de mi se vol burlar?

L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.

En Rafel de la Cameta
és més tonto que un marès:
compra ses mules a pes
a cinc cèntims de pesseta.
Quan es Verro la pesava,
ell estava retgirat
i deia an es seu veinat:
-Pesa més que no em pensava.