L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
24
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si a l’esglési’ de Maria
hi hagués Sant Bartomeu,
no em sabria gens de greu
anar a missa cada dia,
i al manco visitaria
el nom de s’estimat meu.
Senyora, bon dia tenga.
La seva gana, ¿com va?
Més de dues hores ha
que n’estic barret en mà
esperant que vostè vénga.
Es torrent de Sant Miquel
desemboca a S’Albufera,
mos ho va dir el Sen Pere,
i, si li demanen qui era
que l’hi ha dit, diu: “mel!”
Tradicionari de Mallorca
