Amb llecenci’, de la guerra
vengué un tal Macià.
Per la dreta i per l’esquerra
tothom li dava sa mà.
Per dir “reim”, ja sap dir uva.
Don Toni li demanava:
-Macià ¿has vengut de Cuba?
-No senyor; vénc de L’Havana.

N’ets polida i guilant jove
i tot quant dus t’està bé.
Ja ho ha d’esser llambriner
es fadrí que porà fer
capçal de sa teva cóva!

De tothom jo som criat,
de qui em paga i em mantén;
l’amo meu ell ja m’entén;
camín i estic aturat.
Un rellotge