Hi havia una rateta
qui agranava sa carrereta.
Va trobar un dobleret:
-¿Què en faré d’aquest dobler?
Compraré caramel•lets…
No! que hauré de tirar es paperets!
Compraré vellanetes…
No, que hauré de tirar ses clovelletes!
Compraré una coleta
i, d’es tronxos, faré una caseta.
Va passar una guarda d’arriets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Ah aaahà! aaah!
-Passau, passau
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de bouets:
-Rateta, ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Muuuf, muuuf, muuuf!
-Passa, passau!
que sa caseta em retgirau
i a mi també!
Va passar una guarda de moixets.
Un qui duia un estel d’or en es front, va dir:
-Rateta (fan la veu dolça) ¿que estàs pintadeta?
¿que em vols per marit?
-Si cantes polit.
-Miau, miau, miau!
-Entrau, entrau!
que sa caseta m’alegrau
i a mi també.

Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
com miques de camaiot.

Jo voldria que et picasses
de branques de llimonera,
dins un avenc t’envencasses
sense mai tocar vorera.