Si s’estimat se moria,
cosa que es meu cor no vol,
i m’estava bé es dur dol,
tota la vida en duria.

Al punt que volta cantó,
si puja cap jovenet,
ja li diuen:-Aturè’t;
¿i com dus tanta frissor?-
Encara no està aturat,
ella li dóna cadira:
-Seu, me faràs companyia;
reposa, si estàs cansat.
-Me n’hauré d’anar aviat,
que tenc d’anar a foravila.
-¿A foravila has d’anar?
No hi deus tenir res que fer!
-Mon pare hi és i m’ha mester
per amor d’es bestiar.
-Fé’l guardar an es teu germà,
que el guarda en dia fener!
-Jo es dematí hi aniré,
i ell es capvespre hi ’nirà.
Si un altre dia ets aquí
i lleu, porem conversar.
-Ja vendràs es descapvespre,
’nirem a Sant Salvador.-
Si el jove diu que no,
ella ja no li contesta.
Quina pena no és aquesta!
Que ho consider qui té amor!

-Rossinyol no vol cantar
que no siguen ods.
-Ni dos, ni un tot sol.
Què bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen tres.
-Ni tres, ni dos, ni un tot sol!
Que bé canta el bon rossinnyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen quatre.
-Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguin cinc.
-Ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen sis.
-Ni sis, ni cinc, ni quatre,ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen set.
-Ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen nou.
-Ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyol!
-Rossinyol no vol cantar
que no siguen deu.
-Ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, ni sis, ni cinc, ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tot sol.
Que bé canta el bon rossinyols!