Quan sent aquest fabiol
que toca de nit i dia,
a veure’t de prop ‘niria;
però mu mare no ho vol.

Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
La m’han donada molt grossa,
no sé li la’m cabaré!
-No et casis amb tintorer,
perque duràs ses mans brutes.
Casa’t amb velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perque duràs vellutons.
Casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater,
que te tirarà sa forma.
Casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra.
No et casis amb escolà,
que te tirarà es batai.
Casa’t amb un mariner
i et durà bon escambrai.
No et casis amb mariner,
perque et tirarà a la mar.
No et casis amb taverner,
peruq eun dia et jugarà.
Casa’t amb un bon ferrer
i ell mateix te forjarà.
No et casis amb un ferrer
si no vols sentir picar.
Casa’t amb un cavaller
i te durà a passejar.
No et casis amb cavaller,
perque cauràs d’es cavall.
Casa’t amb un ballador
i aniràs de ball en ball.

Jo tenc un festejador
d’es terme de Capdepera,
que sa mare és Na Ranxera
i son pare En Pep Fogó.