Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
La m’han donada molt grossa,
no sé li la’m cabaré!
-No et casis amb tintorer,
perque duràs ses mans brutes.
Casa’t amb velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perque duràs vellutons.
Casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater,
que te tirarà sa forma.
Casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra.
No et casis amb escolà,
que te tirarà es batai.
Casa’t amb un mariner
i et durà bon escambrai.
No et casis amb mariner,
perque et tirarà a la mar.
No et casis amb taverner,
peruq eun dia et jugarà.
Casa’t amb un bon ferrer
i ell mateix te forjarà.
No et casis amb un ferrer
si no vols sentir picar.
Casa’t amb un cavaller
i te durà a passejar.
No et casis amb cavaller,
perque cauràs d’es cavall.
Casa’t amb un ballador
i aniràs de ball en ball.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Artà
Assonant
9
IV
Dins Sa Colònia n’hi ha
un grapat de baladres;
fan festa es dies feners,
i es diumenges a pescar.
I en veure un capellà,
fugen com a cans llebrers.
Jo em pensava que cadena
no en feien sinó es ferrers;
vós n’heu feta i deu més,
i me dau terrible pena.
Com la mar pega engronsada
l mariner va perdent.
Quatre o cinc contraris tenc
que em fan girar es bastiment,
Maria, molta vegada.
No ho sabrà pare ni mare,
parents, germà ni germana,
si jo i tu anam malament.