Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
La m’han donada molt grossa,
no sé li la’m cabaré!
-No et casis amb tintorer,
perque duràs ses mans brutes.
Casa’t amb velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perque duràs vellutons.
Casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater,
que te tirarà sa forma.
Casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra.
No et casis amb escolà,
que te tirarà es batai.
Casa’t amb un mariner
i et durà bon escambrai.
No et casis amb mariner,
perque et tirarà a la mar.
No et casis amb taverner,
peruq eun dia et jugarà.
Casa’t amb un bon ferrer
i ell mateix te forjarà.
No et casis amb un ferrer
si no vols sentir picar.
Casa’t amb un cavaller
i te durà a passejar.
No et casis amb cavaller,
perque cauràs d’es cavall.
Casa’t amb un ballador
i aniràs de ball en ball.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Artà
Assonant
9
IV
Donau-li terrossos
an es formiguer
de petits i de grossos
i de mitjancers.
Un cos just i ben taiat;
benhaja la cosidora!
El meu cor sempre us enyora
des que em som enamorat.
Desfé’t tu, qui ets feta
de carn i de sang;
així et fonguesses
com la sal en l’aigo
i la neu al sol.
Blanca desfeta,
així et fonguesses
en nom de Déu.
Santíssim nom de Jesús,
que aquest mal no cresca pus;
Santíssima Trinidat,
que aquest mal sia prest curat.
Santa Llucia,
que aquest mal faça sa seva vida.