Mirau la Ciutat si és gran;
més ho és la part forana.
No us alabeu, ma germana.
‘Xau fer, es veinats ho diran.

Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.

La verengera fila, fila,
la verengera filarà:
pega foc a la caldera,
la caldera bullirà.
Cala pitxoc!
Picalatoc! Fora!
Ho canten donant-se les mans, fent rotlada i revoltant. En dir: “Fora!”, tots s’acoten.