Per aquí m’has mermulada
i dius que no sé filar:
jo no faç comptes d’obrar,
en jove, amb tu, telessada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Feines casolanes, Festeig, Ironia, Rebuig
7a7b7b7a
Consonant
4
4651
I
271
Vespre que sé que tu véns,
jo sols no agran sa carrera,
antes bé hi tir qualque pedra,
perque sé que amb mal gust véns.
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.