Mu mare, casar, casar, que es partits no vénen sempre; quan s’escudella és calenta, llavò és s’hora d’escaldar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sant Joan
1809
III
Quina vida regalada que té en Juan escolà! De damunt es campanar veu segar s’enamorada.
Es xoric és cosa poca perque és molt magre i dolent; sempre passa com es vent per pendre es polls a sa lloca.
Jo tenc tanta de cantera com un que van a penjar, o pare o mare a enterrar o retre s’amor primera.