En esser sa gerra plena
d’aigo, ja no n’hi cap pus.
Voldria que el Bon Jesús
mos aplegàs, Magdalena.
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Contenta estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
-Aixeca’t, polit roser!
Ja dormiràs de gener,
que fas ses anits complides!