Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.

Qui vol bé, per ell el té;
i qui vol mal, no el s’allunya.
una pera i una pruna
madura amb s’aigo que té.

Quan En Roses era viu!
De com ell no se’n passetja.
A mi, qui malmanetja,
el me penj a sa corretja
passada en es darrer piu.