Donareu aquest paper
a Margalida Sureda,
solament que ella conega
que jo amb ella tenc es bé.
Jo no mud ni mudaré
enc que el món trabucat veja.
Bartomeu, Bartomeuet,
Jesús, que em costes de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.
En sentir coure que ve,
si dorm, ja estic desxondida:
ses claus de sa meva vida
les me guarda un carreter.