Sa pobila de can Ros
me va amb sa clenxa estirada,
i menja pa amb sobrassada
per tenir bones colors.
Un any, es dijous jarder,
me’n vaig anar a Capdepera,
i feien sa greixonera
de fuies de garrover.
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.