Una dona m’ha dit ’vui
si vui esser es seu gendre,
que ella té una fia tendra
i la posarà en remui.
Heu quedat com un ramell;
vos poreu apreciar.
Un temps jo ho solia usar,
i ara ja m’he dat per vei.
Me’n pren com aquell anyell
que ja se sent per sa pell
ses unglades d’es milà.
Set senaies, catorze anses;
quatre cabres, setze peus.
No hi ha cap dona gallarda
que no tenga xixisbeus.