Montuïri, fora son; guarda’t d’haver-hi d’anar, perque, en haver de pastar, no tenen pala ni forn.
Montuïri
Algaida
Farina pel pobre i tronxo pel ric. La fava partida i balla petit!
Tonina, cara de lliri, oh poncella de roser, si et cases amb so cerer hauràs d’aprendre de fer candeles i qualque ciri.
Adiós Son Estaràs, Son Canals i Purgatori, i es camí de la Glòri’ fa fosca i no el trobaràs.
