Tonina, cara de lliri,
oh poncella de roser,
si et cases amb so cerer
hauràs d’aprendre de fer
candeles i qualque ciri.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cerers
Algaida
467
II
-Un temps érem tan amics,
i ara te’n vas amb un altre!
-Quan es vent era a sa flauta,
`guesses remenats es dits!
A Andratx diuen a la cara
a un fadrí, en no agradar:
-Fiet, vés-te’n a colgar
i comana’m molt ta mare.
Me diuen: -Beneit, no muds
fins que la veuràs casada!-
¿Que no sabeu, estimada,
que sa corda més gruixada
que aguantava s’envelada
ja té tres cordells romputs?