Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un homo qui sap cantar
i sap sonar i fer gloses,
arriba a dur ses dones
damunt es call de sa mà.
Jo no gos festejar encara,
perque em trob tendre de cor.
¿Sabeu de què tenc por, jo?
D’un regany gros de mu mare.
Mu mare empenyo n’ha pres
que vol es gendre fuster
i jo el vui picapedrer,
ara ni mai duga res!
¿Que no té es braços sencers,
per fer feina en estar bo?
I, si no, ja en faré jo,
maldament mai faci res!
Tradicionari de Mallorca
