Jo cantaré d’aturat
i se pensarà la gent
que faç feina que rebent;
i faç s’uiastre esbrancat.
Sempre que te veig, diria
es meu pensament quin és:
es meu cor dir-t’ho voldria,
i sa boca no diu res.
Tant m’és planta com calop,
com batista, com giró;
tant m’és dir-te sí com no:
tanmateix m’agrades poc!