Dins mon cor patesc dolor
i en patesc de nit i dia
d’ençà que Na Catalina
se n’és anada a Alaró.

Mon pare i ma mare, dindó, dindó, dindeta,
mon pare i ma mare just me tenen a mi.
M’envien a l’escola, a aprendre de llegir.
El Mestre qui m’ensenya s’ha enamorat de mi.
Me diu: -No et facis monja, te casaràs amb mi.
-Som massa petiteta i no us sabré servir.
-Tu faràs com les altres; com me veuràs venir,
hi pararàs la taula, hi posaràs vi.
I a cada cap de taula, un libre per llegir,
i quan en serà l’hora vendràs amb mi a dormir.

Totes ses rels d’una mata
tenc de dur a ca s’argenter
per veure si em voldrà fer
una sivella de plata.