Mon pare i ma mare, dindó, dindó, dindeta,
mon pare i ma mare just me tenen a mi.
M’envien a l’escola, a aprendre de llegir.
El Mestre qui m’ensenya s’ha enamorat de mi.
Me diu: -No et facis monja, te casaràs amb mi.
-Som massa petiteta i no us sabré servir.
-Tu faràs com les altres; com me veuràs venir,
hi pararàs la taula, hi posaràs vi.
I a cada cap de taula, un libre per llegir,
i quan en serà l’hora vendràs amb mi a dormir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Pollença
Assonant
101
IV
Amb tota sa nostra manya
vos venim a recibir.
Aquestes joves d’aquí
són ses més guapes d’Espanya.
Ses bergantes d’Ullaró
no són com ses pollencines:
dues que n’hi ha fadrines
abatudes com ses ginyes,
de com van a amarador.
Si no hagués sabut glosar
en aquella ocasió,
ell s’hauria fet senyor
d’una prenda de valor
que jo cercava alcançar.
Tot ho vaig desbaratar
com vaig fer aquesta cançó.