Quan a Bunyola torneu
mataré es bou i sa vaca
sols perque dir no pugueu:
“A Bunyola pa a butxaca”.

Bé record que ho prometeres
per porer-me fer dir “sí”.
Oh faldetes, tan amargues,
que ho sou estades per mi!

Francesc, amb tu no hi vui brou
en questió de fer gloses,
perque, de mil parts, me’n goses
nou-centes noranta-nou.