Un homo, quan torna vei,
si no pega qualque llatr,
n’hi pren com un ca fermat
que ningú es recorda d’ell.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vellesa
Bunyola
114
III
Oh, al•lota, que m’agrades!
Tu n’ets feta an es gust meu;
si jo ho fos tant an es teu,
no perdria es temps debades.
Cada sabata a son peu,
a ca meva tot enlluerna.
Qui empelta a casa externa,
sa muda tot d’una treu.
S’eriçó se passejava
i una llebre va encontrar;
sa llebre li preguntà
devers a on pasturava.