Dos enamorats tenia:
un mort, i s’altre a presó.
¿Vós que no voleu, Senyor,
que en el món tenga alegria?
Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s’amor que tenim jo i vós.
Bé record que ho prometeres
per porer-me fer dir “sí”.
Oh faldetes, tan amargues,
que ho sou estades per mi!