Quan te veig, mon cor se fon:
això és de tant que m’agrades;
i, si em fas venir debades,
mal tengués més punyalades
que lletres no hi estampades
a tots es missals del món!
Un homo, quan torna vei,
si no pega qualque llatr,
n’hi pren com un ca fermat
que ningú es recorda d’ell.
Des que estic en es Rossells
no puc dur sa roba neta:
m’han passat a dins sa pleta
amb sos xots o amb sos porcells.