Molt més m’estim jo segar
cent anys de civada prima,
que dins l’infern ’ver d’estar
es temps que el dimoni dina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Artà
Núm de glosa
564
Volum
II
Altres cançons relacionades
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Ara et venc a repetir
ses cançons d’anit passada,
perque m’han vengut a dir
que tu no hi `vies estada.
Ell se’n va anar a L’Havana;
de llavò ençà no m’ha escrit.
¿Deu esser mort, o ferit?
Perque són molts que m’han dit
que és una banda malsana.
Tradicionari de Mallorca
