En esser casats tots dos,
si s’homo estima sa dona,
-¿Que feis, mu mare? ¿Estau bona?
Me’n vaig! Tenc feines! Adiós!
Si les ones de la mar
totes a mon cor ferissen,
jo no crec que l’arrendissen
tant com lo vostro mirar.
D’estiu, perque fa calor,
amb vós me refrescaré,
i d’hivern m’escaufaré
de sa vostra calentor.