La rosa està a la finestra
amb sos uis mirant el cel.
-Bon Jesús, i que és de vespre,
i no és vengut En Miquel!

Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.

De guerreres ne tenc dues;
remirada hauré d’anar:
m’arribaran a comptar
de ses faldetes ses rues.