Ses fisconades que em dius
a mi em pareixen pessetes:
les me pas p’es maneguins
cap avall per ses faldetes.
Un dia estava elevada;
se féu hora de dinar:
per darreria menjà
un rém, que florit tornà,
i la gent quedà astorada.
Dejorn se colga es mestral
cansat de fer mal,
però no se pot dormir
i s’aixeca dematí.