Un dia estava elevada;
se féu hora de dinar:
per darreria menjà
un rém, que florit tornà,
i la gent quedà astorada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tia Xiroia (La Venerable de Sencelles)
Sencelles
124
III
Toni, Toni, que m’agrades!
Tant t’agradàs jo a tu!
Molts ne vénen de com tu;
si tu vols, vendran debades.
Demà vespre n’hi haurà
de contents i de fellons,
perque d’aquests ametlons
d’agres i dolços n’hi ha.
-Matancera
culera,
culot.
Mal menjasses arròs groc
amb carn de somera.
-Emperò menjam taiades
i voltros faves corcades.