Un dia estava elevada;
se féu hora de dinar:
per darreria menjà
un rém, que florit tornà,
i la gent quedà astorada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tia Xiroia (La Venerable de Sencelles)
Poble
Sencelles
Núm de glosa
124
Volum
III
Altres cançons relacionades
El cavall no porta sella,
ni du brilla, ni pitral.
El cavallet sempre corre
i el cavaller qui mai cau.
Mai cau! mai cau! mai cau!
Malalta vàreu estar
d’una llarga malaltia,
però va venir un dia
del cel la Verge Maria,
Senyora, i vos va curar.
Si a Muntanya t’ets escrita,
mortifica’t i ves-hí;
tots plegats qui som aquí
te farem una visita.
Tradicionari de Mallorca
