-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
L’amo que duga pa fet
i noltros ja segarem:
a modo, no acabarem
per restoblar es goret!
¿Perque sou agraciada,
vós el voldríeu perfet?
Par que sieu sang i llet
que Déu del cel ha mesclada.