Com te mir amb tanta toca
te veig i no et gos tocar:
par que sigues la carxofa
coïda d’un carxofar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Sant Joan
Assonant
6
II
He afinat un estelet
corrent darrere sa lluna.
Que he passada de fortuna,
Margalida, per veure’t!
Es meus sentiments són grans;
los duc escrits a sa cara,
quan jo veig plorar mon pare
i mu mare i es germans.
Qui a l’aire fa un ball,
no té por d’encalladors.
Déu del cel, que és poderós,
¿no faria que jo i vós
formàssem unes amors
a fi de no mudar mai?