Ella se renta sa cara
amb un pedaç de drap nou,
i, com sa cara li cou,
-Duis-me, sa cotna, mu mare!

Damunt ses costes d’Algaida
hi vaig sembrar un fasser;
hi ha fadrina que té
mostatxos, i no s’afaita.

Si un dia sentiu a dir
que qualque estrella és caiguda,
haurà caigut damunt mi.
Tanta sort he de tenir
amb l’amor tan avenguda.