Cansat de tant d’esperar,
diré mal de l’esperança,
perque esperant, tot s’alcança,
i jo esper sense alcançar.
Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
El qui sega amb so capot
amb ses mànegues posades,
ja ho rescabala a grapades,
si li donen camaiot.