Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.
Si és gallarda, ¿qui la guarda?
Si és rica, ¿qui la sofreix?
Si és pobra, ¿qui la vesteix?
Si és lletja, ¿qui s’hi arramba?
Molt m’agrada un carreter,
perque sol anar colcant,
i un pareier llaurant
tresca tot es sementer.