De Son Odre a S’Estorell
jo no hi planyia es camí
per veure aquell xerafí
que valia més per mi
que es terme de Marratxí,
que Son Coc i Son Verí,
Son Sales de Marratxí,
Barcelona i es Castell.
Si fos estat coronell
o comandant de vaixell,
sa sang i sa meva pell
tenia per donar-lí.

Aquesta santanyinera
que n’és sortida a ballar,
ell la varen enconar
de llet de cussa llebrera.

Si es meu estimat ve vespre,
jo ja sé què li diré:
-Oh diamant vertader,
ets àngels de tu fan festa!