Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
212
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es dia que em vaig casar
vaig perdre es coneixement:
un homo, quan té talent,
tot quant veu li pareix pa.
Aquest bergant de Son Oms
feia randa de vencisos.
Quan li posaren calçons
ja tenia es cabeis grisos.
Qui no enramella, no encoca:
usança de Llucmajor.
El qui no té mocador,
amb sa mànega se moca.
Tradicionari de Mallorca
