Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
212
II
Si tu dius que em fan femer,
jo no he de menester metge.
Ja tens tu més mala petja:
que sa teva, perque és lletja,
encara els ha de refer!
Empara’t d’aquest ventai;
ja te n’han pegades dues.
Si amb aquesta no t’agües,
ja no t’aguaràs mai!
Feia un dia com es puny
i jo qui llarg el trobava.
De tant en tant demanava:
Nadal que deu esser lluny?