Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
212
II
¿Vols que et diga es meu cabal
d’aquí endavant que he mester?
Un ganxo i un paner
per anar an es figueral.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?
Quan sa carn han capolada,
trempen bé tots es pastors,
vol dir: blanc, botifarrons,
botifarra i sobrassada.