Mentres existesc, som mort;
estic alt i som baix;
no ho som, i faç de calaix.
Tu, amb això, cabila fort.
Un sostremort.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
116
II
Clavell, com estic ausent
departat de ta persona
disn el meu cor tenc una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirona?
Me bellug de nit i dia,
no tenc repòs ni un moment,
i acurç a tothom sa vida,
mirau!, i no som es temps.
Els pulmons.
Vaja, vaja, menudeta,
fé navegar es carretó,
fé’m sa paia menudeta,
per s’hivern és molt millor.