Mentres existesc, som mort;
estic alt i som baix;
no ho som, i faç de calaix.
Tu, amb això, cabila fort.
Un sostremort.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
116
II
Pegau fort a ses taiades
i estoviarem es pa,
i en haver-les acabades
matarem es de sa gla.
Si t’embarques, Bartomeu,
jo també ja som partida;
que sàpia fondre-hi ma vida,
no deixaré aquest cos teu.
-Jo em faria capolar
com sa carn d’una raola
si em pensàs que una dona,
glosant m’hagués de guanyar.
-Mare de los pecadors,
que som de desgraciada!
Si en plovia una ruixada,
esta nit, de glosadors
i encara més pitjors,
que, si tots fossen com vós,
no me trob embarassada.