Mentres existesc, som mort;
estic alt i som baix;
no ho som, i faç de calaix.
Tu, amb això, cabila fort.
Un sostremort.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
116
Volum
II
Altres cançons relacionades
No som rei, i duc corona;
mai a cavall he colcat,
però en sa nit i de dia
puc gastar sa fantasia
de dur ets esperons posats.
Un gall.
Amb gran misteri i trist,
el treien de la presó.
Quan sa mare hi va anar
a la presó a veurè’l.
el va trobar qui plorava,
abraçat amb una creu.
-Oh, fii meu, ¿què ha estat de tu,
amb aquesta mala sort?
-Mumare, m’he confessat:
el remei serà la mort.-
El passaren per la Sala
i allà el feren declarar.
Una tia que hi havia
solament no el saludà.
Com varen passar pel Carme,
també el feren aturar:
-Oh, Mare de Déu del Carme,
sou Vós qui m’heu d’ajudar!
Si Vós ara m’ajudàveu,
set ciris faré cremar;
i, si no basten set ciris,
en faré cremar un quintar!
Vaja, vaja, menudeta,
fé navegar es carretó,
fé’m sa paia menudeta,
per s’hivern és molt millor.
Tradicionari de Mallorca
